La Perla 29 i Wajdi Mouawad

L'amor de La Perla 29 per Wajdi Mouawad comença fa uns anys, a través de la paraula d'uns amics, precisament a través d'unes veus estimades que et revelen alguna cosa que, sense saber-ho, necessites descobrir. Ens van parlar d'un dramaturg, actor i director libano-quebequès que escrivia fracturant el temps, intentant recosir les ferides col·lectives acumulades de fa molts anys. "Una onada immensa m'arreplega des del meu interior, i se m'emporta, i m'estavella contra els esculls del meu dolor". Primer vam fer Incendis, i vam emmudir amb vosaltres, estimat públic, quan tot semblava aturar-se davant la grandesa d'aquelles paraules i d'aquella història. Alguna cosa havia explotat, i des de llavors hem sentit la necessitat de tornar-hi i tornar-hi, història sobre història, rastre sobre rastre, com capes d'un gran poema tràgic del nostre temps. Cels, Boscos, Un obús al cor, Assedegats...

I ara arriba Tots Ocells, com un crit de ràbia i de dolor, com una pregunta antiga, com una cançó de consol i de desconsol. Deixarem que sigui l'obra qui us parli directament, les paraules de la Wahida, de l'Eitan, en David, la Norah, la Leah, l'Edgar, de l'Eden, i d’Al-Wazzan. Les paraules de Wajdi Mouawad que volem disparar de nou com fletxes per l'espai-temps, travessant totes les ficcions que hem viscut junts. Tenim la profunda sensació que Tots Ocells és un nou capítol d'aquest viatge compartit amb tots vosaltres, com una correspondència postal, com cites especials que hem anat mantenint a través de les seves obres.

I de l'obra a la persona, hem anat coneixent Wajdi Mouawad, i ell també ens ha anat coneixent a nosaltres i aquest tossut racó de món que és el Teatre La Biblioteca, amb tota la seva gent. Hem compartit converses obertes al públic, hem pogut portar 28 i mig al Théâtre La Colline, el teatre nacional de París que està dirigint; hem parlat sobre la guerra, sobre el dolor i sobre la felicitat, sobre teatre i la necessitat de crear nous mites, ens ha compartit la seva passió per Mercè Rodoreda, i li hem pogut agrair de cor, el cor que dona a les seves obres.

Ens fan sentir part d'alguna cosa que va més enllà de nosaltres mateixos, alguna cosa que s'expressa en la dramatúrgia, en la poesia i en la filosofia de les obres. Ens lliguen i ens relliguen amb aquests personatges i amb la dolorosa veritat que contenen, i que deixem viure per sempre dins nostre.