Els colors de Macbeth

Vermell sang, com la culpa que no esborra l’aigua, com el crim tatuat a les mans tremoloses,com el destí que es tenyeix de ferro i traïció, tintat en la melodia on cada acord és un crit de desolació.

Negre profund, com la nit que tot ho amaga, on bruixes xiuxiuegen promeses de poder, on l’ombra d’un rei es dissol en el no-res, i el silenci s’escriu en una ironia cruel.

Blanc gelat, com l’aparença d’innocència, com una consciència perduda,quan tot sembla net, però el focus il·lumina el somriure desconcertant de l’engany. 

Daurat trencat, com la corona usurpada, brillant i pesada sobre un cap condemnat,flama efímera enmig de la tempesta, d’un riu de promeses esborrades pel fum.

Verd espectral, com els boscos que avancen, com la profecia que esdevé realitat,on cada nota sembla riure entre dents de la tragèdia que s'apropa sense pietat. 

 

 

Els colors d’A Macbeth Song són crits i silencis. Són riures oblidats. Una tragèdia a destemps, un concert de fatalitat.