Tot es torna a dir per primera vegada

La història torna, però mai de la mateixa manera. El teatre és un espai on les paraules i els cossos fan camins nous sobre petjades antigues. Hi ha espectacles que, en el seu moment, van sacsejar-nos i van obrir preguntes que encara ara ressonen. Refugi va ser un d’aquests. I per això hi tornem.

El vam veure per primera vegada fa més de vint anys, dirigit per l’Oriol Broggi, a la Sala Beckett. La Clara Segura, el Pau Miró, la Mar Ulldemolins i el Rafa Cruz, lluminosos, omplint l’escenari amb el text de la Jessica Goldberg, incisiu, trencadís, implacable, obrint esquerdes a la idea de família.

Ara, al 2025, Refugi torna a escena, però la mirada és nova. La Mònica Molins, com una perla més, pren el relleu en la direcció. Quatre actors joves, quatre noves veus, es posen a la pell dels quatre personatges, i tot es torna a dir per primera vegada.

Refugi ens sacseja perquè ataca un fonament de la nostra societat: la família. Però no la família com a opció, sinó com a imposició, com a deure. Ens han ensenyat a creure-hi sense qüestionar-la, a sostenir-la sense fissures. Però és això el que volem? O vivim per inèrcia? Goldberg ens empeny a mirar aquest pilar de benestar amb altres ulls, a escoltar el seu cruixit.

Ets tan egoista. Tu no et passes tot el dia sola. Tu no has de pensar que ningú no et voldrà mai, que no tindràs mai cap nòvia, que et quedaràs sol, sempre sol, i que el cos et farà mal quan t'aixequis, i que de vegades no pots ni fer pipí -i si en fas, llavors el pipí és el teu amic per un moment, i després està allà al wàter, i ja està.

A vegades cal travessar la incomoditat per veure-hi clar.

Refugi només es podrà veure durant quatre setmanes al Teatre La Biblioteca. Tornem-hi junts.

Tot es torna a dir per primera vegada