Crònica d'un viatge a Itàlia

Hem viatjat a Torí, a Milà i a Venècia, per continuar coneixent diversos teatres i ampliar el projecte internacional de La Perla 29.

Torí

A Torí, vam arribar-hi divendres a la tarda. Una ciutat imponent, amb fred i boires (i bastanta pluja), però molt molt apassionant i amb una gran activitat cultural. Ens hem reunit amb en Marco Lorenzi i la Barbara Mazzi, de la companyia Il Mulino di Amleto, i amb en Beppe Rosso, de la companyia ACTI Teatri Indipendenti. Junts han creat la productora AMA Factory.

Il Mulino di Amleto han realitzat Come Gli Uccelli a Itàlia en paral·lel a la nostra producció, i ara estan de gira. A l’octubre van venir a veure Tots Ocells a la Biblioteca i també han vingut al Festival Shakespeare. A Torí estaven presentant el seu Come Gli Uccelli al Teatro Carignano, i ha estat emocionant redescrobrir aquesta obra que tant coneixem i que tant estimem, amb els ulls dels altres. Aquesta mirada a un mateix món des dels ulls dels altres és, de fet, un dels grans aprenentatges a què ens convida Wajdi Mouawad en aquesta gran obra. Després de la funció hem anat a sopar amb tota la companyia i bastants coneguts, on hem pogut compartir la passió per Mouawad, pel món de Tots Ocells i per les respectives vides teatrals.

Amb en Marco, la Barbara i en Beppe també hem compartit un dinar molt inspirador el migdia de dissabte. Com funciona cada companyia? Què ens inspira i què perseguim? Amb quin teatre somiem? Com funciona el món del teatre a Itàlia i a Catalunya?
Llavors ens han ensenyat el seu espai, a l'antic cementiri de San Pietro in Vincoli. És una capella molt petita i preciosa amb un pati recollit a fora, amb les oficines i la sala allà mateix. Hem quedat meravellats per l'honestedat d'aquest espai i per les capes de temps que s'hi respiren. Ens ha recordat a la Biblioteca, a les exigències d'un espai que no havia estat pensat per ser un teatre i que, per tant, en pot ser tants i tants... Hem seguit la bona conversa, sobre què vol dir ser contemporanis, què vol dir ser Europeus, què vol dir ser un teatre? Hem començat a pensar una iniciativa que tenim moltes ganes de tirar endavant... Però ja us ho explicarem d'aquí no massa...

Milà

Els mateixos Marco i Barbara ens han presentat l’equip del Teatro Elfo Puccini de Milà. Aprofitant que ells seguien la gira dels seus Ucelli en aquest teatre, ens han organitzat una trobada perquè ens coneixéssim. De fet una de les fundadores del teatre, Ida Marinelli, també va venir amb la companyia a veure Tots Ocells a La Biblioteca l’octubre passat. Els ocells realment volen a banda i banda dels murs.

En aquesta visita hem pogut conèixer i veure gran part de l'equip, són un gran teatre amb tres sales de diferents mides (una de 500 localitats, l’altre de 210 i una de més petita de 100 persones). Ha estat un plaer conèixer a la Ida Martinelli, en Ferdinando Bruni i Francesco Frongia, tres dels fundadors del Teatro Elfo, i tot l'equip. Ens ha semblat especialment inspirador veure com segueixen al teatre, acompanyant-lo i deixant-se acompanyar després de tants anys d'estar-ne al capdavant. Ells també provenen d'entendre l'espai escènic com un joc de disposicions i relacions públic-escena, hem pogut parlar amb ells sobre les moltes experiències que han anat acumulant en aquest sentit, els formats tan diferents que han provat, els textos i gestos teatrals que han investigat...

Aquesta bonica visita ha acabat amb un increïble aperitiu que ens han preparat; parlant amb el personal del bar hem pensat en la Núria i en la barra de La Biblioteca, amb les tapes que es preparen en un lloc i en un altre, i que important és comptar amb un epicentre social que sigui acollidor i humà. S'hi ha sumat de nou gran part de l'equip, ens hem pogut seguir coneixent i hem trobat alguns fils que volem estirar per continuar en contacte. En definitiva, una visita per la qual estem molt agraïts. No hi ha gaire diferència entre un teatre i un cor quan s'obren de bat a bat.

Venècia

Aquest viatge, com un Grand Tour dels romàntics, ha acabat a Venècia. Allà ens esperava l'equip del Teatro Stabile del Veneto, que gestiona els teatres públics de Venècia, Pàdua i Treviso. Ens vam conèixer el juliol de l’any passat gràcies a la complicitat de l’Enrico Ianniello, i des del primer moment hem compartit amb Filippo Dini, el director del Teatre, el nostre amor per les obres de Mouawad. Una admiració i una estima que és conjunta i que ens enllaça amb la recerca d'una poètica necessària, ampla, generosa i sense concessions.

Somien en fer teatre junts, en un anar i venir entre les dues companyies, en seguir aquest diàleg que ha nascut a través de Mouawad i en la curiositat per l'altre. Recordem unes paraules que vam sentir dir a Filippo Dini en una entrevista, i que ens ressonen en el més íntim de la nostra manera d'entendre el teatre:

"Le persone hanno il desiderio di perdersi nella magia di qualcosa che aviene lí, in quel momento, soltant per loro."

La gent té el desig de perdre's en la màgia d'alguna cosa que està passant allà, en aquell moment, només per a ells.