Filumena, un clàssic teatral

Filumena Marturano és un fragment de vida, una història domèstica entre tantes altres a l’atrafegada ciutat de Nàpols. En una casa senyorial de la gran ciutat del sud, ens colem per una finestra entreoberta i topem de ple amb una escena de terrible crisi conjugal. La comèdia està servida: in medias res, Domenico Soriano es dóna cops al cap («Pazzo! Pazzo! Pazzo! Cento volte, mille volte!») i Filumena gallardeja victoriosa perquè ha donat el tret de sortida a un pla matrimonial que canviarà la sort de tota la família.

De Filippo la va escriure l’any 1946 d’una revolada. En tant sols 12 dies ja la va tenir enllestida i el 9 de novembre d’aquell mateix any es va estrenar al Teatro Politeama de Nàpols, amb el mateix De Filippo en el paper de Domenico i la seva germana Titina en el de Filumena. “Il successo è stato pieno”, deia Il Giornale l’endemà (Archivi di Teatro Napoli). Es tracta segurament de l’obra d’aquest geni del teatre que més ha transcendit a nivell internacional, i ha comptat amb dues versions cinematogràfiques, una de les quals adaptada i protagonitzada pels mateixos germans De Filippo (1951) i l’altra portada a la gran pantalla sota el famós títol Matrimonio all’ italiana i amb Sophia Loren de Filumena Marturano (1964).

Filumena Marturano també és una obra estimada a casa nostra. Va arribar per primera vegada al Teatre Borràs el 1951 en versió castellana de Leandro Navarro amb la Companyia Pepita Serrador, que havien estrenat aquella mateixa temporada al desaparegut Teatro Fontalba de Madrid. També es va dur a escena l’any 1995 al Teatre Goya de Barcelona, aquest cop amb traducció d’Alfred Lucchetti i direcció de Frederic Roda. Més recentment, el 2012 el Teatre del Sol a Sabadell va fer-ne un muntatge amb direcció de Ramon Ribalta.

Resulta difícil determinar si es tracta d’una comèdia o d’un drama. El mateix De Filippo va afirmar en una ocasió que “el món és bàsicament un gran escenari i la vida és una comèdia feliç o trista segons les circumstàncies. Per viure, ens hem d’adaptar a representar la comèdia”, paraules que tenen ecos de Hamlet. Sigui feliç o trista, preferim que el públic es trobi directament amb aquesta comèdia domèstica que és la vida de Filumena Marturano i els familiars i veïns que l’envolten.