La Perla convida Travy al Teatre La Biblioteca

Sovint allò més absurd, de cop i volta, ens dona un nou sentit. I tot el que fins ara tenia sentit, amb la volta del cop, es torna absurd. Quan rebem una notícia important, quan un fill ens fa una pregunta que li neix de dintre, quan un dia la mare es fa gran. O a vegades senzillament quan un objecte es trenca per accident, o un ocell s’atura a la finestra, ens mira, i continua volant. Hi ha en aquests fets una certa transmutació del món, d’allò que prioritzem, de la manera com sentim. Travy ens porta a una frontera semblant.

Aquí a ficció i la veritat es barregen, i la realitat primer sembla mentida, fins que a poc a poc tot s’ha capgirat. De nou, com quan rebem una notícia important. I és que la família Travy és també la família Pla-Solina, i viceversa. I en Quimet, la Núria, l’Oriol i la Diana són ells mateixos i són mil màscares de clown dins la carpa d’un circ, que també podria ser el menjador de casa. Ja ho diu bé la dita, que cada família és un món. Perquè això vol dir que cada família té una teatralitat. Cada família és, en el fons, un joc, una ficció, l’absurd d’haver nascut aquí o allà que ens dona tot el sentit del món, de tal manera que resulta de tot menys absurd.

Quan el món s’inverteix com si féssim la vertical dalt d’una gran pilota de goma, les metàfores campen lliurement i ens ho ensenyen tot des d’una altra banda. Potser sembla absurd, però si us deixeu portar per la poètica de l’espectacle, veureu que les seves imatges vessen de sentit i ens fan anar més enllà. I quan això passa a l’art, al teatre, sentim el cor bategant a la gola i tot seguit ens puja el riure o una llàgrima.

A nosaltres Travy ens va enamorar de seguida. Ens va captivar la seva poètica immensament teatral: un focus que il·lumina des d’un lateral perfecte, una cortina que s’obre formant plecs improbables... Objectes que prenen una nova presència en escena i que reapareixen sota la fina i translúcida capa de la bellesa. I, per sobre de tot, la força, la ironia i el gran amor per l’escenari de la Diana, l’Oriol, la Núria i en Quimet; i tot l’equip que els acompanya. En certa manera sentim que La Perla 29 i els Travy compartim una manera d’entendre el nostre ofici, una recerca de la vida a dalt de l’escenari, un mateix punt de partida, que és el clan, la trouppe o, en definitiva, la família.

Per això volíem conviure amb ells al Teatre La Biblioteca, i volem que vosaltres també hi pugueu conviure.
Que gaudiu tant com nosaltres amb els Travy,

La Perla 29