Bolxevics busca la coherència, la busca per disseccionar-la i trobar el punt essencial del plantejament de l’obra: què vol dir ser coherent? Coherent amb qui? Amb què?
Hi ha coses que només passen un cop a la vida. Els creients marxen i abandonen els temples. Els enemics -aprofitant aquest buit de valors- volen enderrocar-los per imposar un nou edifici, una nova religió. Objectiu. Tancada de la capella de manera pacífica. Cadenes, ciment, no explosius. Llanternes, un encenedor que no funciona i una corda. Una torradora. La clau és al confessionari. No matarem les formigues. Això és la casa del senyor. Acta del dia: Ser radicals. Usarem com a mètode el pensament col·lectiu on l’escolta, el respecte i el criticisme hi són indispensables. Posar-nos d’acord. Renegar del reconeixement. No desitjar l’èxit a ningú. Rendir-se amb el cap ben alt. Les facultats són les facultats, per exemple, cantar. Cantar no pot ser ideològic ni polític. Ens mantindrem ferms i units: recordar-nos contínuament allò essencial.
Aleix Aguilà
Dramatúrgia
Aleix Aguilà
Direcció
Júlia Barceló
Ajudant de direcció
Enric Cambray
Pol López
Producció
Júlia Molins
Amb
Magda Puig
Marc Rodríguez
Pau Vinyals
Escenografia
Anna Badia
Roger Bellas
Il.luminació
Adrià Pinar
Tècnic il.luminació
Alba Macfarlane
Vestuari
Alba Costa
Composició i direcció musical
Vidal Soler
Ens han ajudat:
Fotografia de Cartell
Caterina Barjau
Fotografia d'assaig
Marina Raurell
Maquillatge i perruqueria
Rut Fulgado
Una producció de La Solitària
En aquest temps que hem construït, que ens ha tocat viure o que ens han deixat en herència, molts moviments socials es plantegen què podem fer per salvarnos. Per salvar el planeta, les persones, les relacions socials, les creences, els valors... Tothom veu el món a la seva manera i el vol solucionar com a tal.
BOLXEVICS busca la coherència, la busca per disseccionar-la i trobar el punt essencial del plantejament de l’obra: què vol dir ser coherent? Coherent amb qui? Amb què? La idea contra o a favor d’un mateix? Aprendre o no a prescindir de certs aspectes a favor d’una idea comuna. Compromís és sacrifici? Potser una idea comuna mai serà coherent amb un individu que al cap i a la fi és això, un individu. I no una comunitat. I potser sense un pensament global mai esdevindrem éssers socials, sociables i respectuosos.
Potser tot és qüestió de ser valent o covard. O potser no. I com a actriu jove que sóc, i sense voler posar per davant en el muntatge uns coneixements socials o filosòfics ben petits en el meu bagatge, aposto per la mecànica dels actors, pels tres personatges principals. Per les seves relacions, pors i actituds davant d’una simple però no senzilla pregunta: la fidelitat a una ideologia és compatible amb la nostra vida social, professional i espiritual?
BOLXEVICS és un text que adoro i admiro, perquè em sento identificada com a actriu, part integrant de Companyia Solitària i com a persona. I perquè aquesta “tragicomèdia revolucionària” és la carta de presentació definitiva de la nostra companyia: on tot es discuteix, s’argumenta i es qüestiona. Esgotador però realment gratificant. I amb tot això veig que no puc deixar de fer preguntes. Ho sento. Responeu-les i salveu-me. Però salvar-me de què?
Júlia Barceló
Disponibilitat
Vols fer-te soci de l’#AsSocPerla? Tota la informació aquí.
C/ Carme, 44 1r 2ª
Tel. 93 217 17 70
C/ Hospital, 56
Tel. 647 29 37 31
(a partir d'1h i 1/2
abans de la funció)